Fotografía artística
Serie Ofelia
Hay un sauce de ramas inclinadas sobre el arroyo que en el cristal del agua deja ver sus hojas cenicientas.
Con ellas hizo allí guirnaldas caprichosas, y con ortigas, y margaritas, y esas largas orquídeas
a las que los pastores deslenguados dan un nombre grosero, pero nuestras doncellas llaman dedos de muerto.
Cuando estaba trepando para colgar su corona de hojas en las ramas sesgadas, una, envidiosa, se quebró,
cayendo ella y su floral trofeo al llanto de las aguas. Su vestido se desplegó,
y pudo así flotar un tiempo, tal como la sirenas, mientras cantaba estrofas de viejos himnos,
como quien es ajeno al propio riesgo, o igual que la criatura oriunda de ese elemento
líquido. No pasó mucho tiempo sin que sus ropas, cargadas por el agua embebida,
arrastraran a la infeliz desde sus cánticos a una muerte de barro.
William Shakespeare, Hamlet
Proyecto sobre la realidad y la abstracción del cuerpo
Certament, teniu deures odiosos i les mans avesades al desfici d'horitzons verticals, massa visibles per oblidar-los fàcilment, i encara teniu els ulls i el cor de vidre fràgil.
Sou calafats, fusters o bé paletes de noms obscurs, i teniu dones grises i una llar de cartó i fusta vermella.
Però jo envejo el vostre noble ofici perquè sou alts i forts i bruns de rostre, i estimeu tendrament les vostres eines, i provoqueu esclats al pit de dones desconegudes que no us saben febles, i a cada instant gasteu tota una vida perquè no hi ha futur que no us pertanyi, i us enfileu, segurs, per les escales, i canteu, treballant, velles tonades.
Jo us envejo i voldria ser tan orfe de mirallets com deveu ser vosaltres, i reposar de nits amb un bleix rítmic, i llevar-me de nou, i viure els dies transcorregut completament per l'aire.
Miquel Martí i Pol, poema sensi títol